El gol de Chuli fa que continuï l’idil·li equip-afició

Aquesta vegada no va tocar remuntada al Camp d’Esports. No va caldre davant d’un Espanyol B tant voluntariós com ineficaç. N’hi va haver prou amb un gol de Chuli, quina ratxa la seua!, perquè els tres punts es quedessin a casa i mantenir-se en el liderat en solitari. Hèrcules, en play-off, és a un punt, Badalona Futur i Europa, tercer i quart, a tres, i Torrent, el cinquè, a quatre. El primer equip fora, ara mateix, de la fase d’ascens, és el Sant Andreu que queda ja a.. set punts de distància. O sigui, això del Lleida és, ara mateix, una festa contínua.Amb un nou rècord d’assistència a les grades. Bé, amb una mica de trampa, perquè als habituals de sempre, i una miqueta més per la inèrcia que provoquen indefectiblement les victòries, calia sumar ahir tots els integrants dels equips del futbol base de l’entitat, que es van presentar en el descans i als pares, mares, germans, germanes, oncles i avis que van acudir a aplaudir els seus nens. Però en qualsevol cas va tornar a evidenciar-se l’idil·li que viu ara l’equip amb una afició entregada que, a més, ja no pateix per res immersa en un esponjós núvol de bon rotllo que fa que tot es vegi de color blau, o el que sigui que transmeti felicitat.Que ahir el seient habitual de tribuna estava ocupat per uns desconeguts? Res, res, no s’aixequin que ja busquem una altra ubicació!Que al sortir l’embús fos monumental com feia temps que no es veia? No passa res, ens en anem al bar de la cantonada a fer un beure fins que s’aclareixi la situació!I tot rematat amb un “Visca el Lleida” amb el mateix entusiasme amb què el Gol Nord coreja l’“Oh, oh, oh” de la tornada de Sweet Caroline, el clàssic que Neil Diamond va gravar el 1969 i que sona mentre els jugadors duen a terme el passamà ja tradicional a l’acabar cada partit.