Millor del previst

Ja ho dèiem en la prèvia. Partit important? Sens dubte. Decisiu? No necessàriament. El Lleida, que no guanya en una sortida des del 17 de setembre (0-2 a Alzira), va saber sortir airós, tanmateix, del sempre complicat Narcís Sala. Va arrancar un empat després d’un mal primer temps i va marcar un gol en els primers compassos de la represa. Va poder estar millor, és clar, però també pitjor. Ara els de Viadero, que a casa mantenen un impressionant 6 de 6, equilibren les seues estadístiques en les sortides: dos victòries, dos derrotes i dos empats que li permeten seguir a dalt encara que l’Europa, després de la seua golejada al Saguntí, també fica el nas a les places de privilegi. El Lleida va acusar, potser massa, la baixa, per sanció, de Quadri, ara mateix vital al centre del camp, però va saber reaccionar a temps amb el gol de Montero. Així, tot va bé si acaba bé perquè la realitat és que només s’han disputat 12 de les 34 jornades previstes. O sigui, queda tot un món. I dos coses més. Una, felicitar Raúl Fuster per haver-se mogut de pressa des de la direcció esportiva a l’aconseguir els serveis de Javi Robles tot just conèixer-se que la lesió de Musa Isah és de llarg recorregut. I dos, donant la raó a Vicenç Amigó, company de tertúlia radiofònica, el Lleida ja suma 26 punts. Ja en falten menys per garantir la permanència.