Deixem-ho en una mala ratxa de resultats

Tradicionalment, i tret de comptades excepcions, el Lleida, el d’abans i el d’ara, sempre va a la baixa al gener, al tornar del parèntesi nadalenc. Mané, per citar un exemple il·lustre, ho temia encara que sempre confiava en la recuperació a partir del febrer. També recordo un entrenador dels nostres que assegurava que preferia jugar sempre davant del líder que davant del cuer. “Els cuers són molt seus” deia, i acaben sempre amargant-te l’existència.Doncs bé, aquests dos condicionants, per a mal, s’han ajuntat en aquest inici del 2024 al quals cal sumar el del comiat del passat 2023, per als interessos dels d’Ángel Viadero que han sumat, alerta, només un dels últims nou punts que s’han disputat: derrotes davant de l’Europa i l’Hèrcules i un simple empat davant del cuer del grup, la Nucia, que ja va pel seu cinquè tècnic en el present exercici.Va jugar a no perdre i va acabar emportant-se un empat que hauria pogut ser triomf perquè les dos ocasions més clares del partit en la segona meitat les van gaudir els alacantins que, això sí, van tirar de manual a l’hora que el joc i el rellotge estiguessin sempre parats.Però, de moment, no passa res. No hi ha motius d’alarma. Sí, fa tres partits que l’equip no guanya i el fortí del Camp d’Esports ha constatat que té esquerdes. Ha encaixat quatre gols i no ha estat capaç de marcar en cap en els últims 270 minuts que ha jugat.Crisi? No ho sembla, almenys de moment, la definició més correcta del que li està passant al Lleida. Deixem-ho en una mera mala ratxa de resultats. Hi ha jugadors que estan en baixa forma i els reforços d’hivern encara no han demostrat res. Però què volen? El Lleida continua sent allà. És més, l’Hèrcules a la Dani Jarque li ha tornat el liderat.