Sant tornem-hi

Amb les converses al més alt nivell que s’estan mantenint aquests dies per veure si podrà portar-se aigua de Sagunt, via marítima, fins a Catalunya, quedava certament prosaic que el Lleida Esportiu s’endugués del Nou Camp de Morvedre els tres punts en joc. A Viadero li va donar per modificar-ho tot. Això és, altura i múscul en lloc de jugons, i la cosa es va saldar amb una derrota, tan merescuda com dolorosa. Merescuda perquè l’equip va oferir un dels pitjors partits d’aquesta temporada, regalant l’1-0 i sent incapaç de crear ocasions clares de gol. Dolorosa perquè el Lleida es despenja del liderat, en el qual queda l’Europa en solitari, i es veu atrapat, de moment, pel Badalona Futur i l’Hèrcules. I més dolorós encara al constatar que en cas de victòria seria ell el primer classificat, després de l’empat dels graciencs amb l’Andratx. I no serà perquè els blaus no fessin exhibició de davanters al camp del Saguntí, de gespa artificial, de reduïdes dimensions i amb una afició certament vociferant. Al llarg del partit van tenir minuts el colombià Becerra, que va jugar els noranta minuts, Jon Bakero i l’italià Leonardo Rossi. No va servir de res. Una nova entrepussada que ens recorda el pitjor Lleida de l’inici del 2024. Caldrà pedalar, posar-se les piles i guanyar el Manresa diumenge.