Per a què serveix la base?

Ja transcorreguda més de la meitat de la competició, sembla que el Força Lleida és clar candidat a play-off, i amb el factor pista a l’abast. Ahir a Castelló ho va tornar a demostrar, consolidant a poc a poc aquestes posicions privilegiades.Tanmateix, deixeu-me parlar d’un altre tema. Si aprofundim una mica en el bàsquet i ens centrem exclusivament en les capitals de província de Catalunya, m’agradaria reflexionar sobre algunes dades que em sorprenen. Exceptuant Barcelona, que per descomptat s’allunya de les dimensions de la resta, em vull fixar en Girona i Tarragona, ja que tenen una població molt similar a Lleida i compten amb equips i clubs referents.Girona té un equip tant en l’elit masculina com femenina; Tarragona és a LEB plata, i Lleida a LEB Or, amb un femení a LF2. Tots amb objectius comuns: triomfar fent partícip l’afició i al seu torn generar una base potent que sustenti els seus valors. Tot sembla estructurat, llavors, on rau la diferència? A Girona capital hi ha 13 clubs federats, a Tarragona 11 i a Lleida només 5. A més, a Tarragona no només hi ha lliga federada amb aquests 11 clubs, sinó també una sòlida lliga escolar. A Girona ens trobem una situació similar, però amb 13 equips federats. Tanmateix, a Lleida pràcticament no hi ha competició escolar.Aquesta situació ens hauria de fer reflexionar una mica de què és el bàsquet a Lleida, qui el compon i quins són els objectius. Els equips professionals es nodreixen d’un mercat de jugadors, llavors, per a què serveix la base? Un company publicava en una contracrònica anterior que hi ha un pressupost d’un milió i mig d’euros, potser és suficient per al primer equip, però la realitat és que Lleida és a la cua de les capitals catalanes pel que fa a base i això ens hauria de fer reflexionar.