El Lleida Esportiu entrepussa dos vegades amb la mateixa pedra

El partit davant del Badalona Futur va ser com una espècie de déjà-vu al Camp d’Esports. Calcat al de fa 49 dies contra l’Hèrcules. Amb el liderat en joc i davant de nou mil espectadors en aquella jornada i una mica més de set mil en aquesta, el Lleida no va saber guanyar un rival molt ben posicionat al camp, sense gairebé concedir res i que va saber treure profit d’un contraatac els alacantins i d’un córner els rellogats de Vic. El cas és que una altra vegada s’escapa la primera posició, que queda ara mateix a tres punts, amb l’Europa a un, i amb un partit menys, l’Hèrcules a dos i el Sant Andreu, a quatre.Però no només això, els de Viadero ja tenen l’average perdut amb el Futur, complicat amb Europa i Hèrcules (derrotes per 3-0 i 1-0 respectivament) i igualat amb els del Narcís Sala (1-1 en l’anada). O sigui, que optimisme el just. La pluja no va fer acte de presència i l’afició va respondre com mai. Es va tornar a escoltar des del Gol Nord allò d’“una ciutat, un sol equip” i es va desplegar una pancarta amb un lema inequívoc: “No podeu comprar un sentiment.” Però no n’hi va haver prou amb la motivació.El Lleida es va embussar en atac i tret de comptades ocasions, totes en el segon temps quan el marcador ja era advers, no va inquietar el porter visitant, que va tenir una tarda d’allò més plàcida.Viadero va tardar a fer els canvis però no per posar més davanters sobre la gespa es va atacar millor. Chuli i Becerra van estar voluntariosos però poc més. I Bakero i Rossi tampoc no van aportar gran cosa. Es van fallar massa passades i ni amb entrades pel centre, bandes i centre a l’àrea, no es va encertar mai amb rematada guanyadora per a desesperació de la colònia colombiana que va acudir al Camp d’Esports per animar, banderes i samarretes incloses, Becerra i Neyder Lozano. Una altra vegada serà.