L’ídol caigut
El divendres 16 de febrer vam viure al Barris Nord un nou capítol de l’esportista que ho ha estat tot en un club i que de sobte es converteix en un personatge repudiat, en definitiva, un ídol caigut. Michael Carrera tornava a Lleida després de la seua “fugida” de la temporada anterior quan a mitja Lliga deixava tirat el Força Lleida per fitxar pel Gran Canària d’ACB. Carrera no va tenir sort a l’equip canari, o potser no era prou bo per jugar a la millor lliga de bàsquet d’Europa.Aquesta temporada milita a l’Estudiantes i per primera vegada venia al Barris Nord com a rival. La resposta de l’afició va ser exemplar. En el moment en què es va anunciar el seu nom per megafonia el pavelló es va bolcar en aplaudiments cap al que un dia va ser el seu gran ídol. Però una vegada va començar el partit la cosa va canviar i el veneçolà va ser xiulat cada vegada que tocava la pilota. Sembla que no li va agradar gaire el tracte rebut, però el cert és que a molts aficionats tampoc no els va agradar com se’n va anar del Força Lleida.Canviant de tema, el bàsquet és un esport en el qual les estadístiques solen coincidir molt amb els resultats. Tanmateix, de vegades “fallen”. En el partit jugat la setmana passada a Oviedo es va donar un detall curiós. El Força Lleida va guanyar el matx (73-75) però va ser àmpliament superat pel conjunt asturià en valoració global (90-74). És la tercera ocasió que succeeix aquesta temporada, i una de les dos anteriors també va ser contra el conjunt d’Oviedo, però aquesta vegada al Barris Nord. En aquella ocasió, el Força Lleida va guanyar 90-84 però va perdre la valoració (99-103). La tercera va ser a Castelló. I és que en el fons les estadístiques només són estadístiques i el que compta és, només, el resultat final.
