Punt d’equilibri
La paraula ascens comença a ressonar amb força en els caps dels aficionats, així com dins de l’entitat, des d’on, a nou enfrontaments per al final de la fase regular, es demana prudència. Ens trobem en aquell moment en què com a club, i més pel cos tècnic, és complicat trobar el punt d’equilibri precís que et permeti il·lusionar-te i continuar creient en els teus objectius, però mantenint sempre els peus a terra.A aquest fet cal sumar-hi que en una competició no estàs sol, hi ha altres equips que també afilen les dents, ja sigui per consolidar una bona temporada i aspirar a aquests mateixos objectius, per sorprendre al final i colar-se en posicions de privilegi o per evitar el descens. En la lluita per ser a la zona noble hi ha vuit equips, disposats tots ells a lluitar per arribar a la meta en primera posició per pujar directe o aconseguir la millor posició per encarar el play-off.Tanmateix, deixeu-me citar alguns ingredients que té l’ICG Força Lleida per aconseguir l’èxit. Compta amb un líder a la pista, un equip defensiu que espanta qualsevol rival, Gerard Encuentra a la banqueta, una afició disposada a omplir el pavelló costi el que costi i que arriba a aquest punt en el seu millor moment de la temporada. La derrota d’ahir diumenge contra el Gipuzkoa només és un petit cop de realitat en una Lliga molt igualada que no ha de fer variar, gens ni mica, el rumb d’un equip que es manté centrat en aquest final de temporada a la recerca del factor pista al play-off o, qui sap, si l’ascens directe.
