En una jornada tan assenyalada, el Lleida no va ressuscitar

Es veia venir i al final s’ha produït. El Lleida de la segona volta no és el de la primera. Evident. Però és que sense els reforços d’hivern jugava millor, o si més no, obtenia millors resultats.Més encara. No se li han de donar més voltes. L’Esportiu ha estat incapaç, almenys fins ara, de guanyar ni un de sol dels seus rivals directes en la lluita per l’ascens directe o el play-off d’ascens: derrotes al Camp d’Esports davant d’Hèrcules, Badalona Futur i Sant Andreu –totes per 0-1– i golejada encaixada amb l’Europa (3-0) al Nou Sardenya, a més de dos tristos empats davant dels del Narcís Sala i els que juguen a Vic.Continuem per a bingo. I no és que no ho hàgim escrit fins a la sacietat. Costa pensar que cap CEO del club, si és que en té algun, hagi donat llum verda a inicar una guerra extraesportiva contra el Badalona Futur i els empresaris lleidatans que pretenen comprar-lo; provocar un cisma en l’entitat amb la renúncia o acomiadament de Vicente Javaloyes i sense una resposta contundent, si és que n’hi ha, immediatament després de la seua demolidora roda de premsa donant la seua versió del que ha succeït.El cas és que el Lleida, que ja caminava ranc des del gener, ha acabat per descentrar-se del tot. Després de dos jornades en què s’havia anat beneficiant de les entrepussades dels seus rivals més directes, va acabar ahir estavellant-se en un partit crucial. En una jornada tan significativa no va ser capaç de ressuscitar malgrat l’entrepussada, i ho sabia des de dissabte, del Badalona Futur, també descentrat, quan ho tenia tot a la mà, amb el me’n vaig o no me’n vaig del seu tècnic, Ferran Costa, rumb a l’Andorra. El líder es queda a cinc punts però el Sant Andreu li ha pres la segona plaça, i l’average, i l’Europa i l’Hèrcules (cal jugar contra els dos) queden tan sols a un punt dels de Viadero. Per posar-se a tremolar.