Pragmatisme en el futbol
A aquestes alçades de la temporada el tema del jogo bonito està de més. L’únic que interessa és guanyar. És igual com. Guanyar i sumar de tres en tres. El Lleida, ahir al Sa Plana d’Andratx, es va posar en braços del pragmatisme més radical. No va jugar bé. I què? Tenia el partit encarrilat, amb un 0-2, un 1-2 i un 2-3, i va acabar demanant l’hora. Val! Va defensar els córners tan malament que fins i tot els de Primer d’alevins ho haurien fet millor, bastant millor. D’acord! Que el conjunt balear va jugar els últims minuts, més els de l’afegit, en inferioritat. No ens en vam ni adonar. L’únic important, l’únic valuós, és que els de Viadero van trencar la dinàmica de dos derrotes consecutives, i van acabar guanyant. Tres punts que els permet anar-se’n a dormir a la segona posició de la taula a tan sols dos del líder Badalona Futur. Sí, és una classificació enganyosa perquè tots els rivals directes dels blaus juguen avui, però aquí rau el fet que permet somiar esgarrapar punts o augmentar-los si algun d’ells entrepussa poc o molt. Ara, al Lleida li venen dos partits assequibles (Penya Independent i Cerdanyola) abans d’encarar el seu particular tourmalet esportiu en les dos últimes jornades de Lliga davant de l’Europa, al Camp d’Esports, i l’Hèrcules, al Rico Pérez alacantí. La Segona RFEF és el que té, bé, i la resta. Al final, un només recorda les victòries.
