Volem ACB!!!

Divendres passat vam viure al Barris Nord una situació que va semblar tornar-nos, per moments, a un quart de segle enrere. El públic que va presenciar i va gaudir del sensacional triomf del Força Lleida davant del Valladolid va tornar a entonar un crit que es va fer habitual a finals del segle passat al vell Onze de Setembre, quan va començar a cridar el “Volem ACB!!!”, somiant a tornar a la màxima categoria. Llavors els Grimau, Comas, Oliver, Bosch i companyia van complir el somni.Malgrat l’aparent similitud, les coses ara són molt diferents. Diferents per a bé, però també per a mal. Per a bé perquè en aquell moment l’ACB exigia unes condicions draconianes per poder jugar. Tan dures eren (cànon, pressupost mínim...) que molts equips van haver de renunciar-hi. Lleida va poder complir aquestes exigències gràcies a la col·laboració de patrocinadors i institucions (Paeria i Diputació). Però també hi ha coses negatives en el moment actual, començant amb les aportacions que fan ara els patrocinadors i les que realitzaven llavors. Cal recordar que Caprabo primer i Plus Pujol (unió de Supermercats Plusfresc i Prefabricats Pujol) després, van aportar una suma pròxima als sis-cents mil euros, xifra que ara representaria gairebé la meitat del pressupost del club.Però al marge de somnis i pressupostos, cal centrar-se en el que queda de temporada. Després de l’anguniosa victòria d’ahir davant del Betis (73-74), es pot continuar pensant en l’ascens directe o com a mal menor començar a pensar quin serà el rival en el play-off de quarts de final. En aquests moments sembla que podria ser el mateix equip sevillà o l’Alacant, el nostre rival diumenge vinent, en el qual ara cal centrar tots els pensaments.