El Lleida s’autocondemna a haver de jugar el play-off d’ascens

El Lleida no s’ha merescut l’ascens directe. Així de clar. Davant de 10.512 espectadors, i pràcticament provocant 10.512 decepcions, va ser incapaç, en un entregat Camp d’Esports, d’entendre el que significa “dependre d’un mateix”. I no ho ha merescut perquè un campió que es preui no pot, i sens dubte no ha de fer-ho, perdre a casa contra tots els aspirants: Hèrcules, Badalona Futur, Sant Andreu i, ahir, contra l’Europa. Jugant massa amb el cor i molt poc amb les idees fredes, el partit davant dels escapulats va ser com un funest déjà-vú en el qual van sobrar debilitat mental, pes a les cames i una alarmant falta d’idees ofensives. Els rivals, els quatre, en van tenir prou amb arribar una vegada i emportar-se el triomf. Així les coses, els de Viadero es van autocondemnar pel seu mal cap a jugar el play-off, que si s’aconsegueix accedir a la Primera RFEF després de superar les dos eliminatòries preceptives tampoc estarà tan malament perquè, a banda del premi, s’hauran aconseguit dos suculentes taquilles. Però, atenció, si en l’última jornada les coses no es donen bé, circumstància més que probable, l’equip pot acabar en la cinquena posició, cosa que equival a enfrontar-se a un segon dels altres quatre grups de Segona RFEF, i més encara, després d’haver-ho tingut a la mà, assistir com a convidat de pedra a l’ascens d’un ressuscitat Hèrcules, que amb cinc victòries consecutives en els seus últims cinc partits viurà una festa, que hauria pogut ser nostra, al Rico Pérez. Fins i tot amb una derrota, el conjunt blau podria veure’s superat pel Badalona Futur, si aquest guanya a la Nucia, equip ja descendit, malgrat portar cinc derrotes consecutives.I això de Piqué pot acabar sent històric: no salva el seu Andorra i impedeix l’ascens al Futur al prendre-li –legalment, això sí– el seu tècnic.