L’hora de la veritat

Ha arribat l’hora de la veritat. Després d’una fase regular esgotadora, amb 34 partits i més de 30.000 quilòmetres a sobre, arriba l’esperat play-off, una eliminatòria al millor de cinc partits que decideix quins equips arriben a la Final Four, que al seu torn decideix el segon equip que ascendeix a l’ACB. En realitat, tot el que s’ha fet fins ara només ha servit per establir les posicions finals, i tot queda a compte de cinc enfrontaments en els quals es decideix la sort dels vuit equips classificats.És just aquest sistema d’ascens per mitjà d’un play-off, invent típicament americà? Hi ha opinions per a tots els gustos. Els que hi estan en contra creuran que seria més just que ascendissin els dos primers classificats de la lliga regular. Els que hi estan a favor defensen que és una manera de mantenir l’interès i la incertesa fins al final. De fet, que l’equip que acabi novè tingui possibilitats d’ascendir resulta com a mínim discutible.I arribats a aquest punt, hem de centrar-nos en “el nostre play-off”. Després d’un final de fase regular impressionant, en el qual l’ICG Força Lleida ha encadenat nou victòries seguides i ha aconseguit les 26 totals, l’equip es presenta amb les màximes opcions de classificar-se per a la ronda definitiva i d’aconseguir l’ascens, ja que està demostrant que és l’equip que arriba millor i més fort a la fase definitiva de la temporada. Després d’un complicat final de jornada, serà l’Alacant el nostre rival al play-off que comença la setmana que ve. Des del punt de vista estadístic, és el millor rival que ens podia tocar. És l’únic dels possibles rivals al qual el Força Lleida ha guanyat els dos partits, tant a Alacant com a Lleida. En definitiva, la sort està tirada.