El Lleida no escarmenta i tot apunta a l’“aquest any tampoc”

El final va ser esperpèntic amb un cop d’ampolla des de la grada a un membre de l’staff tècnic del Ieclà, que va obligar el col·legiat Manuel Ramírez Marco a decretar la suspensió del partit, quan encara restaven per jugar-se cinc dels deu minuts d’afegit que havia decretat l’àrbitre aragonès. Minuts d’incertesa, amb més llançament de botelles des de la zona de Tribuna, fins a l’anunci de la suspensió definitiva.En qualsevol cas és probable que hi haurà sanció per al Lleida i, pitjor encara, crearà un ambient d’allò més hostil diumenge vinent en el partit de tornada a Iecla, a partir de les set de la tarda. Sigui com sigui, el Lleida va confirmar el que ja s’intuïa, que d’aquell equip il·lusionant de la primera volta, que va sorprendre propis i estranys, ja no queda res. És un equip fos, sense nord i que no sap com afrontar els duels davant dels equips de pes de la categoria. Va ser incapaç de guanyar –sis derrotes i dos empats– el campió Hèrcules i els tres equips que el van precedir a la classificació (Europa, Badalona Futur i Sant Andreu) i va tornar a punxar en l’anada del play-off davant d’un Ieclà que va fer el que tots: aguantar enrere i treure’n profit en una jugada a pilota aturada. El Lleida, tret d’una rematada al pal de Chuli en l’afegit, no va tenir capacitat de reacció i el porter local Iñaki Alvárez va acabar sent el millor, evitant amb les seues parades que la derrota fos més àmplia.A falta del partit de tornada, l’eliminatòria igualada donaria el pas als murcians. La sensació que la temporada va camí de ser una decepció majúscula s’obre pas passant de l’“aquest any sí”, a l’’“aquest any tampoc”. I, a més un altre detall. Lleida i Ieclà s’havien enfrontat sis vegades en partit oficial –tres victòries blaves i tres empats–. I la setena va guanyar el Ieclà.