Ja tenim un punt
L’enèsim projecte del Lleida (abans Esportiu i ara CF) ja té el seu primer punt. Ja falta menys per a l’ascens directe, la grossa de la temporada, o el play-off per abandonar d’una vegada per sempre aquesta incolora, inodora i insípida Segona RFEF, que vindria a ser la menudalla del sorteig. Aquest somni el tenen, tot cal dir-ho, el seixanta per cent, o fins i tot més, dels equips que configuren aquest grup tradicionalment considerat el més fort de la categoria, malgrat que després es veu que no és cert. El cas és que el Lleida de Marc Garcia, amb tan sols quatre jugadors de l’exercici anterior l’onze titular (Iñaki, Òscar Rubio, Campins i Quadri), va arrancar un zero a zero al Sánchez y Vivancos (el Can Misses 3 de tota la vida) davant de l’SD Eivissa (l’Illes Pitiüses de sempre) en un pragmàtic exercici d’aquella dita que no perdre sempre és bo. Ara venen dos partits consecutius al Camp d’Esports davant d’Atlètic Balears i Cornellà, però a porta tancada amb pantalla gegant per al personal als voltants del camp, per comprovar si l’equip està o no conjuntat, cosa que no és fàcil després de quinze fitxatges. Però, bé, heus ací aquest punt inicial que no és excessivament bo, però tampoc no és dolent. Però recordem que el Lleida s’hi juga, aquesta vegada sí, massa coses per no adormir-se.
