Curioses coincidències

Ni més ni menys que 19 anys han hagut de passar perquè Lleida torni a ser d’ACB. El capritxós destí ha volgut que en aquesta nova etapa el primer rival fos el mateix. Ningú millor que el Barça com a convidat de luxe en la tornada de la Lliga al Barris Nord.Aleshores, l’octubre del 2001, es va passar de jugar a l’Onze de Setembre, amb capacitat per a 1.500 persones, a un escenari de 5.000 per complir la normativa de la Lliga. Hi havia incertesa de la resposta de l’afició, dubtes de si Lleida i província tenien prou interès envers el bàsquet. Doncs bé, el flamant però encara inacabat Barris Nord no només es va omplir, sinó que ho va continuar fent la resta de la temporada. Més tard es va haver d’ampliar per poder, d’aquesta forma, donar cabuda partit rere partit a la demanda d’espectadors.Es va presentar un projecte il·lusionant amb fitxatges de luxe que van empastar molt bé entre ells. Als renovats Manel Bosch, Jaume Comas i Roger Grimau, se’ls van unir nacionals contrastats (José Lasa, Berni Álvarez, Berni Tamames i Nacho Romero), a més del portuguès Sergio Ramos, l’argentí Lucas Victoriano i una excel·lent parella d’americans (Brian Salier i AJ Bramlet). El resultat, vuitens.Curioses coincidències, ningú no dubta en aquests moments que l’afició de Lleida vol bàsquet de primer nivell. Ja ho ha demostrat amb escreix. Encara que l’equip s’ha confeccionat sota altres paràmetres, és un projecte tant o més il·lusionant. Una simbiosi de joventut i experiència ha de ser la clau de l’èxit. L’absència d’un center de més de 7 peus es pot trobar a faltar en alguns partits, però segur que es compensarà amb variants tàctiques. La continuïtat de Gerard Encuentra al capdavant és tota una garantia, com així ho ha demostrat. Treballar per aconseguir una compacta cohesió de grup, tant dins com fora de la pista, ha de ser el punt de partida per aconseguir l’objectiu de competir a l’ACB molts anys.