L’empat ja els va bé
Lleida i Olot van empatar a res al Municipal de la Garrotxa. Els dos equips tenien un punt i a mesura que anaven transcorrent els minuts ja els va semblar bé que les coses no anessin a més. I així va ser. Un punt per a cada un, el que ja tenien abans de començar, i tots contents. Ha passat una jornada més, la sisena, i bàsicament no ha canviat res tret que el líder Sabadell ja és a cinc punts i el Sant Andreu, segon classificat, a tres. Però la plaça de play-off queda a tan sols un. Clar que si mirem l’aspecte negatiu, el play-out i el descens queden, allà, sotjant, a dos punts. El cas és que amb nou punts de divuit possibles, els de Marc Garcia segueixen transmetent bones sensacions però no del tot. Millor en defensa –una sola derrota i tan sols tres gols encaixats–, que en atac, parcela en la qual li costa massa trobar forats en les defenses rivals. Però repetim, això no ha fet més que començar, i l’equip segueix posat en el gruix del pilot d’aquest igualat grup tercer de la Segona RFEF, sense atrevir-se, ara per ara, a forçar l’escapada. Diumenge vinent el Camp d’Esports viurà un partit molt especial per al tècnic local. Ve l’Alzira (17.00 hores), el club de tota la vida de Marc Garcia. Però no valdran sentimentalismes. La pressió per l’staff és gran en el curs que s’ha d’aprovar al maig amb nota alta en forma d’ascens. Amb l’aprovat pelat no n’hi haurà prou.
