El Lleida sap patir per sumar els tres punts davant del cuer

Bé està el que bé acaba. I diem això perquè, a deu minuts per al final del partit al Camp d’Esports, el marcador assenyalava un anguniós empat a un. I no és que el Mallorca B, que va justificar de ple la seua condició de cuer, jugués un gran matx, que no va ser el cas. Més aviat va ser que el Lleida va tornar a evidenciar els seus problemes amb el gol. Els de Marc Garcia van fallar el que no està escrit i el que semblava una còmoda victòria s’encaminava a un trist empat per a un equip que venia de dos derrotes consecutives a casa (Sabadell i Alzira) després del retorn del públic. A porta tancada havia cedit un empat (Atlètic Balears) i sumat un triomf davant del Cornellà. Però en el tram final del xoc i en l’afegit els gols de Naranjo i Iglesias, unint-se al matiner gol d’Unai García, van permetre als blaus aconseguir la primera victòria davant de l’afició, de manera presencial, guanyar autoestima i fer un salt cap endavant en la classificació, obrint bretxa amb els llocs perillosos.Així que, tornant a l’inici, bé està el que bé acaba, perquè molt parlar de l’Europa (pròxim rival a la Lliga diumenge vinent a les 12.00 hores) i se’ns està oblidant que dimecres (20.00 hores) toca Copa del Rei davant del Barakaldo, una eliminatòria que convindria superar per continuar aspirant que el sorteig sigui més benèvol que aquest i que, en comptes d’un Primera Federació, toqui al Camp d’Esports un gran (Reial Madrid, Barça, Mallorca i Athletic Club no podrien ser perquè encara no entren al bombo) però sí un Primera o un Segona, per ajudar les depauperades arques del club, que bona falta que fa.Per cert, ens va fer il·lusió retrobar-nos, ara a la banqueta rival, amb l’argentí Gustavo Siviero (1969), que va entrenar l’equip la campanya 2016-27 agafant el relleu d’Imanol Idiakez.