La nostra Lliga

Coincidirem tots en el fet que el principal objectiu de l’Hiopos Lleida aquesta temporada és conservar la categoria i evitar el fatídic descens. Ens ha costat dos dècades ser on som i al mig hi ha hagut de tot, des de la desaparició de clubs fins a descensos evitats als despatxos, permutes de categoria i mil i un malsons. Ara podem gaudir de l’equip jugant de tu a tu amb tots els gegants de l’ACB, però sense perdre de vista que tot està orientat a consolidar-nos en el primer nivell del bàsquet espanyol, és a dir, a la millor Lliga mundial després de l’NBA.Transcorregudes sis jornades i salvaguardant el marge lògic d’error, podem constatar les diferents lligues dins de la mateixa classificació. A dalt, lluitant per l’Eurolliga, els de sempre: Madrid, Barça, Unicaja, Baskonia i València. Mirant a EuroCup i Champions, Múrcia, Gran Canària, Tenerife i Bilbao i, després, a la zona de transició i sempre amb aspiracions, veiem Saragossa, Manresa, Andorra, Juventut i, per què no, el Lleida. Segons la meua opinió, ens les tindrem a veure amb el Corunya, Granada, Girona i Breogán.És vital ser forts a casa. El Barris Nord és un fortí difícil d’assaltar i Andorra i Manresa ja l’han viscut. Fora de casa i amb els grans, a somiar, i amb els de la nostra Lliga, a guanyar sense complexos. La competició és llarga però la màgia viscuda ahir en un Barris entregat ens pot ajudar a assolir l’objectiu. Ja en tenim tres de tres de la nostra Lliga. Amb una plantilla descosida i amb dos posicions per completar, qui ens hauria dit que estaríem així. Ara visita a Vitòria i Madrid, i a la recerca d’un director de joc per donar descans al gladiador Villar. Això té molt bona pinta. Quin final el d’ahir. Màgia pura.