Sempre com a visitant

Val a dir que estem totalment d’acord amb Hansi Flick. Aquesta jornada futbolística, i d’altres esports, és clar, de Primera cap a avall, mai no s’hauria d’haver disputat. Anímicament, el pati no estava per jugar i no només els equips de la zona més afectada. Al futbol, els de dalt, que de vegades sembla que viuen en un altre món, no han estat a l’altura. A tots els equips hi ha tècnics, jugadors i directius amb avis, pares, germans i altres familiars, a més d’amics, afectats per la dana. El Lleida, sense anar mes lluny, té Marc Garcia, Guillem Bertrán, Solbes, Juanan, Estacio, Cortijo. L’AEM femení Andrea Palacios.. Bé, Tebas i la Reial Federació Espanyola de Futbol van estimar que es jugava. I es va jugar pràcticament tota. Dit això. Caldria fer la gestió, per si cola, que el Lleida disputi els seus partits, a partir d’ara, i després del 0-3 d’ahir al Nou Sardenya, sempre a domicili. Poca broma. Cinc partits jugats i cinc sense conèixer la derrota (tres triomfs i dos empats): onze punts de quinze i, amb l’afegit de no haver encaixat encara ni un gol. Els blaus ni van acusar l’eliminació copera mentre que els escapulats, que van passar ronda, sí. El cas és que el Lleida, que aquest dimecres jugarà una patxanga de la Copa Catalunya davant del Prat, una altra vegada encavalcant-se amb el Barça de Champions, està en plena ratxa. Ha dissipat dubtes i ara s’ha revestit de favorit en aquests moments del campionat.