Aquest Lleida fa que es pugui pensar en gran
Cal rendir-se a l’evidència. Després dels dubtes inicials de l’equip de Marc Garcia, amb una plantilla que no té res a veure amb la de la passada temporada, aquest Lleida CF s’ha posat en mode guanyador i en paral·lel, salvant les distàncies, és clar, amb el Barça de Flick ha aconseguit tornar la il·lusió a un Camp d’Esports que estava desencisat després del trist final de l’exercici anterior. El cas és que van passant les jornades, onze ja, i el Lleida, tot i que sigui encara agafat amb pinces perquè la dana ha deixat el calendari coix, segueix líder. Aquesta vegada golejant el Penya Esportiva del lleidatà Albert Gallego, que va tenir un molt poc afortunat retorn a casa. Un rotund 3-0, rubricat en poc més de mitja hora del primer temps, que va deixar els illencs desarborats i sense gairebé capacitat de reacció, fins al punt que Iñaki Álvarez va ser un espectador més.Els blaus han aconseguit, a més, augmentar la seua ratxa encadenant quatre victòries. Dotze punts de dotze de possibles que el deixaran, primera posició al marge, sòlidament agafat als llocs de play-off i deixant molt a la llunyania, llunyíssim, les places de descens i play-out. I no només això. En vuit dels onze partits disputats ha aconseguit mantenir la porteria a zero. Un altre detall és l’estratègia. Els dos primers gols van arribar després del llançament de sengles córners. I un últim detall. Sense ser un titular fix, Òscar Rubio s’està revelant, als seus quaranta anys, com un futbolista clau en aquest equip. Ahir, per absència del lesionat Campins, va oferir una lliçó de velocitat, grapa i desdoblament en defensa i atac. Un exemple per a tothom.Està clar que aquest moment tan dolç pel qual travessa l’equip s’haurà de confirmar diumenge a Terrassa, que és un equip que també somia tornar a viure moments de glòria ja oblidats pels seus.
