De tres en tres
Aquesta passada setmana es va complir el 163 aniversari del naixement de James Naismith. Aquest professor de l’estat de Massachusetts va ser l’inventor del bàsquet, que van practicar els seus problemàtics alumnes en les classes d’educació física durant el dur hivern que fustigava la ciutat de Springfield. Com tots els esports, el bàsquet ha anat evolucionant, però encara respecta l’altura del cèrcol a 3,05 metres, la mateixa en la qual Naismith va penjar en el seu dia uns cistells de préssecs a la barana del gimnàs on s’havia d’introduir la pilota.Amb el pas dels anys el bàsquet ha anat guanyant en ritme, els jugadors són més físics i l’estratègia ha cobrat més protagonisme. Però el punt d’inflexió va ser la implantació de la línia de 3 punts que, amb el pas dels anys, està generant més protagonisme. I és que cada vegada es llancen més triples. A l’NBA la temporada passada els dos equips que més van llançar a la fase regular van ser Boston i Dallas, curiosament, els dos finalistes. Aquesta campanya els Celtics porten una mitjana de més de 50 tirs intentats i la seua màxima estrella, Jayson Tatum, supera, de mitjana, els 10 llançaments triples per partit, una autèntica barbaritat.A la Lliga Endesa, en aquest inici de temporada, València i Hiopos Lleida són els dos equips que més llancen de tres. Ahir, al Buesa Arena, tots dos equips van fer més dels 30 intents. A nivell individual, Markus Howard en va anotar 8 de 16. Per part dels lleidatans, que van acabar el partit llançant més tirs de 3 que de 2 punts, Edo Muric i Kenny Hasbrouck van firmar un 7 d’11 i un 4 de 6, respectivament. Una altra autèntica barbaritat. Això ens porta a la següent reflexió: cal tirar més de 3 punts per guanyar?
