Un equip d’ACB, un planter d’ACB

Divendres passat es va fer la presentació de la base del club, en la qual es va poder observar la gran tasca que es fa a nivell de formació. El Força Lleida va treure pit amb el volum, 350 jugadors i jugadores, però també caldria esforçar-se per destacar també en qualitat, podent donar oportunitat a les joves promeses perquè juguin amb el primer equip.Amb la línia femenina és més normal veure jugadores formades als equips base jugant amb el primer equip, però en la línia masculina sembla que això costa més. Els equips més capdavanters tenen sempre algun jugador format als equips base del club, mentre que als equips amb pressupostos més baixos sembla que els costa més donar oportunitats a joves jugadors que venen de baix. L’altre dia va debutar un jugador del planter amb 17 anys, Ferran Mauri, perquè encara no ha arribat el fitxatge d’un segon base. Em pregunto per què no es pot apostar per algú de la casa.L’objectiu i la filosofia d’un club modest com el Força Lleida hauria de ser que el primer equip pugui tenir jugadors formats en el seu planter, així es demostraria que hi ha una aposta clara, que s’està treballant molt bé i es podria assegurar que el talent jove no marxi a les categories d’altres clubs. Per què un jugador jove del Joventut de Badalona o del Barça ha de ser millor que un del Força Lleida.Ara el primer equip està a l’ACB i la base ha d’apostar per ser també un referent i treure jugadors que puguin jugar al més alt nivell. Un equip d’ACB hauria de tenir una base d’ACB. S’està treballant bé, però potser fa falta que a Lleida es donin més oportunitats a la gent de Lleida.