Això ja és una crisi

Més fins i tot que caure, amb la derrota d’ahir al Dani Jarque, fora de les places de play-off, o encaixar la primera derrota en un desplaçament en tot el que va de temporada, o posar punt final a una ratxa de vuit partits sense perdre –l’última derrota del Lleida es remunta al 13 d’octubre amb un 0-2 advers davant de l’Alzira al Camp d’Esports–, el pitjor, insistim, és constatar la crisi que s’ha instal·lat en un equip que ha sumat tan sols quatre punts dels últims quinze disputats. Un equip que en aquests últims partits ha iniciat una caiguda lliure sense indicis de millora. D’acord que les lesions, i amb una plantilla certament curta, s’han acarnissat amb els de Marc Garcia, però acceptant això, aquest Lleida es mostra tremendament fràgil, vulnerable, de mentalitat perdedora, al qual costa déu i ajuda crear perill a l’àrea contrària i, més encara, transformar-ho en alguna cosa positiva.Són tan sols setze jornades les que es porten disputades, i els de Marc Garcia estan als mateixos punts del liderat, cinc, que del play-out. O sigui, que hi ha temps i marge de millora però, ara mateix, no es veuen brots verds al Camp d’Esports. Potser millora diumenge (12.00) davant de l’Andratx en el tancament de l’any 2024 a casa, posant punt final a una primera volta certament irregular i que, sobretot, sobretot, es tanca amb massa dubtes sobre el projecte del club per al present exercici.