Equip de triples

Ahir l’Hiopos Lleida va visitar la pista del líder. A priori era un partit complicat per als lleidatans, després de la darrera derrota per 20 punts a Badalona i del bon inici de l’equip valencià en la lliga. Però s’havia de tenir present que el València Basket també venia de perdre al camp del Dreamland Gran Canària. Davant d’aquesta lliga amb resultats tan inversemblants, ens podríem haver trobat un València Basket dubitatiu, a causa de la darrera derrota, minvat per alguns jugadors lesionats, i amb la pressió afegida de no deixar passar la primera opció de classificar-se matemàticament per a la Copa del Rei davant d’un rival recentment ascendit.Malauradament, ens vam trobar amb un València Basket que no volia perdre oportunitats i a la vegada continuar demostrant que és un ferm candidat a la lliga, i que juntament amb l’Unicaja són ara per ara els equips més regulars de la lliga. No es va poder assaltar la pista del líder, encara que en un principi la batalla semblava que se l’emportaria l’equip que guanyés en l’estadística dels millors llançaments exteriors. Ahir, tenint millors percentatges amb llançaments de tres punts, l’Hiopos Lleida no en va tenir prou per tombar el líder. El bàsquet cada cop és més un espectacle que busca puntuacions més altes, on es prioritzen els triples, però si l’Hiopos Lleida vol mantenir la categoria potser també s’haurien de tenir altres alternatives, com millorar estadístiques en llançaments més controlats, com el tir lliure, i moviments per facilitar altres llançaments més fàcils. S’ha de continuar amb el cap alt, però cal millorar. A l’ACB, els errors es paguen molt més cars.