Per Reis.. carbó
La vigília de Reis, un mal partit que acaba en derrota i un arbitratge que ens porta carbó. Malgrat el dur cop, queda molt camí.Amb un equip debutant, sense interiors referents, poc lideratge en la posició de base, feia impensable imaginar a l’inici de la temporada que estaríem en aquesta situació. El Gerard ha jugat amb l’única carta que posseeix, fer el camp gran, jugar a ritme vertiginós, provocant que els altres equips juguin a un ritme diferent a l’habitual per a ells. Retardar al màxim el joc estàtic i que els pivots contrincants no es trobin còmodes. Però aquesta situació a poc a poc serà mes difícil de mantenir. Els rivals intentaran fer que la nostra arma se’ns torni en contra. Últimament davant de la Penya, Girona i València, els ha costat però a poc a poc van neutralitzar el nostre joc i sense aquest se’ns veu sense opcions. Segueix pendent millorar la nostra estructura interior, o la Lliga es farà més dura.A casa tenim a favor el que els mitjans de comunicació defineixen com “el Fortí on juga l’Hiopos Lleida”. Aquest lloc té un cor que el fa bategar amb força, el Nucli Bordeus, que amb el seu entusiasme i la seua incondicionalitat fan créixer tot un pavelló. Són aquell sisè jugador que quan l’equip pateix crida empenyent la pilota cap a la cistella i que quan es necessita robar, el rival s’intimida i perd la possessió.La competició està molt atapeïda, tots guanyen i perden contra qualsevol. Si mirem enrere i ens fixem en temporades passades de la Lliga Endesa, es necessita assolir el 35,3% de victòries (guanyar 12 partits dels 34) per mantenir la categoria. Sembla, doncs, que anem pel bon camí, malgrat la derrota d’ahir, cinc victòries en quinze jornades. Ara cal continuar partit a partit.
