Aquest Lleida vol però no pot i no passa de l’empat
Decididament no va poder ser. Quan el Lleida ho tenia tot de cara per refermar-se en el play-off i fins i tot somiar amb el segon lloc, segons fossin els resultats de la jornada, no va passar de l’empat davant d’un Eivissa Illes Pitiüses amenaçat pel descens. Els de Marc Garcia van aconseguir avançar-se dos vegades al marcador però les seues badades defensives, un clàssic ja en aquesta temporada, van aconseguir que dos dels tres punts en joc volessin fins a les Balears. Dit això, convindria reflexionar en el fet que ja comença a ser preocupant la sagnia de punts del present exercici al Camp d’Esports: dels 30 possibles només n’ha sumat 16, pràcticament el 50 per cent amb quatre victòries, quatre empats i dos derrotes. I no només això, d’aquests deu partits jugats en només tres ha aconseguit mantenir la porteria a zero. Aquesta vegada, un fora de banda a favor amb pèrdua de pilota va propiciar el primer gol dels illencs i un córner mal defensat el segon, que va suposar el 2-2 definitiu en la recta final del partit, que tampoc no va registrar una gran entrada d’aficionats. Els de sempre i para de comptar. Aquest Lleida va voler, sí, però no va poder. Va superar un discret inici i se’n va anar al descans amb avantatge al marcador, però després el tècnic no va encertar amb els canvis i va anar de més a menys. Al contrari del que li va passar a l’Eivissa fins al punt que, per un moment, es va témer el pitjor. Amb tot, l’equip segueix allà.Per cert, excel·lent detall del Lleida CF amb el company i amic Antoni Ballesté, que ha mort aquesta setmana. No va estar en aquest club, ni en l’anterior Lleida Esportiu, però sí que va dedicar temps i esforços en la Unió Esportiva Lleida, coincidint amb la seua etapa més gloriosa, com a portaveu, cap de premsa i responsable de protocol. El minut de silenci abans del partit mereix tot el nostre aplaudiment.
