Aquest Lleida no sap guanyar ni jugant contra deu

Es veia venir i així ha estat. Aquesta setmana en què el Lleida es jugava part de les seues opcions, no totes evidentment però sí una part, de quedar-se a la zona noble de la classificació, s’ha parlat de tot menys del matx davant de l’Olot. I això no era un bon presagi. El Lleida continua sense guanyar aquest 2025 amb cinc empats consecutius i són ja.. tretze. 

Però és que en aquest enèsim empat es va produir un fet capital: els de Marc Garcia van jugar 70 minuts, sí, 70, més els afegits del primer i el segon temps, en superioritat numèrica. L’àrbitre valencià Guijarro Colomer va expulsar amb roja directa l’olotí Uri González per una duríssima entrada a Quadri, que va haver de ser substituït als 20 minuts de partit. 

I, les coses com siguin, el joc actual d’aquest Lleida és tan pla i previsible que ni es va notar sobre la gespa. O sigui, que un altre pas enrere. L’ascens directe queda ja a set punts i l’última plaça de play-off, la cinquena, a tres, que comença a veure’s ja llunyana des de la desena posició que ocupa ara mateix aquest Lleida que necessita que algú li faci una bona remenada per veure si pot sortir d’aquest interminable bucle de mediocritat en el qual es troba ficat fa ja massa jornades.

En relació amb el tema de la setmana, ens ratifiquem en el que havíem dit anteriorment. A falta de la manifestació convocada per avui, el plebiscit que es plantejava a les grades del Camp d’Esports va passar gairebé desapercebut. Un parell de pancartes a Gol Nord i poc més. Aquesta guerra, tret dels incondicionals d’un i un altre bàndol, no ajuda cap dels dos. El sentit comú, que és el que hauria d’imperar, sembla que se n’ha anat de vacances. 

A l’actual equip de govern de la Paeria li provoca urticària passar a la història com a responsable de desocupar el club i aquest s’aferra a ser la víctima de tot aquest vodevil. I així ens llueix el pèl.