Quo vadis, Hiopos?
Un partit més i una doble oportunitat menys. Doble perquè, a banda de perdre amb un rival directíssim per eludir el descens, ens deixem l’average particular amb els corunyesos en un partit amb molts contrastos, pujades i baixades i una sortida a pista d’allò més demolidora acusant, i molt, les baixes de Bozic i Paulí.
Quan parlem de parquet no només hem de referir-nos a la pista de joc. Hi ha un altre parquet on es guanyen i es perden partits, i m’estic referint als despatxos, on es mouen fils, s’estableixen contactes i es fan tràmits i transaccions. Està molt clar que si bé a la pista Gerard Encuentra s’està defensant amb les armes que li han donat –i no són d’última generació precisament–, la gestió per contractar jugadors interiors està sent caòtica. El no-fitxatge d’Armel Traore, que diumenge estava emparaulat i en hores va acabar va firmar pel Manresa, n’és un clar exemple.
Derrota dolorosa a la Corunya i ara ens espera un últim tram de Lliga especialment dur. La pressió del Barris Nord i el Nucli Bordeus pot decantar algun partit, però cal molt més per salvar la categoria. Un equip en el qual el seu tirador no veu cèrcol i el seu pivot referent no agafa un rebot s’ho ha de fer mirar.
Ja no hi ha marge d’error i no voldria esperar l’últim partit a Girona per poder seguir a l’ACB. L’única nota positiva del partit d’ahir va ser l’actuació de James Batemon, màxim anotador i jugador més valorat. Una mica de llum en la foscor ens vindrà bé.
Ara ens arriba el Saragossa, que ahir va ser esclafat pel València, i anem a Granada.La pregunta que es fan els aficionats ara mateix és... quo vadis, Hiopos?
