La gesta de fa set dies a Alzira es queda en res

Sí, tot el que vostès vulguin, perquè les estadístiques són com les anàlisis de cada partit davant dels resultats electorals: sempre hi ha un detall, un punt, un percentatge, per sentir-se satisfets. Sí, són nou encontres consecutius sense conèixer la derrota. Però la realitat és que, dels tretze enfrontaments disputats al Camp d’Esports, és a dir, dels 39 punts en joc, només se n’han aconseguit 19... Sí, 19. I és una pena perquè el Lleida ha desaprofitat una ocasió d’or de poder sumar nou puntets d’una tacada... Sí, tal com estan les coses, sembla, o semblava, cosa de bruixes, però es podia assolir: els tres de fa set dies a Alzira; els tres d’ahir davant de l’Il·licità, per sota dels de Marc Garcia a la classificació, un rival teòricament assequible, i els tres que presumiblement s’han d’aconseguir diumenge vinent a Son Bibiloni (12.00) davant del filial del Mallorca, cuer destacat, i gairebé descendit, del grup, que està, riguin vostès, a 19 punts de la salvació.

Doncs no, la gesta i la possibilitat es van quedar en res amb l’enèsim empat, que són ja catorze, en un partit horrible, amb molt poc futbol i amb menys ocasions encara. El Camp d’Esports, potser per les dates carnavalesques, va estar d’allò més apagat i amb menor entrada del que és habitual, cosa que, en circumstàncies normals, tampoc és que sigui gaire... I més encara, aquesta vegada va mostrar el seu enuig, poc, però enuig al cap i a la fi, amb algun mocador i xiulades, eclipsats per un augment del volum de la megafonia. I no n’hi ha per a menys. Els seguidors blaus no veuen guanyar el seu equip a casa des del 22 de desembre amb un 3-0 davant de l’Andratx. I comencen a impacientar-se. Ja ho dèiem fa unes setmanes. Encara no hi ha res perdut. Queden 9 jornades i pot passar de tot, però no deixa de ser significatiu que, ara mateix, l’únic que anima la moguda és Efe, un nouvingut.