Aquest Lleida és un desastre i escenifica el seu particular ‘game over’

Els que vam estudiar en el seu moment el batxillerat de lletres teníem a quart i cinquè curs, a més d’altres assignatures, per descomptat, el llatí. Un dels textos que analitzàvem i traduíem al castellà, sense ajuda del diccionari, les Catilinàries, veritables joies literàries de Ciceró, que va dirigir el conspicu conspirador Catilina.

Doncs bé, ahir al Camp d’Esports més d’un espectador, si també ho va estudiar en el seu dia, va recordar el mític inici de “Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra”, al veure com el Lleida perpetrava, una vegada més, el futbol davant del Terrassa que va tenir bastant amb un gol en el minut 23 de joc, i dos més en la recta final, per emportar-se els tres punts. Bé, això de Catilina pot canviar-se per Idiakez, Pereira o Lleida CF en general! Ho traduïm: “Fins quan, Catilina, o qui sigui, abusaràs de la nostra paciència?” Perquè cal tenir paciència per veure aquest esperpent.

I és que el Lleida continua sense guanyar el 2025 i demà comencem ja el mes d’abril. Idiakez no ha estat revulsiu de res i ha sumat dos punts de dotze possibles. Parlant clar i català. El seu equip ha vist com a la maquineta se li ha encès el sempre temut game over.

Queden cinc partits d’aquest campionat per oblidar i el Lleida ha de canviar el xip i mirar cap avall perquè no s’ha de pensar ja en el play-off sinó en el play-out, que és a tres punts. Que els espectadors marxessin del Camp d’Esports abans d’acabar, esbroncada inclosa al descans i al final, ho diu tot.

Idiakez, ja a la desesperada, va provar de canviar la ubicació de les banquetes, però l’estratègia no va fer cap efecte. A més a més, el tècnic blau haurà de buscar un altre tipus de motivació a les rodes de premsa. Allò d’“aquest partit serà la final de totes les finals” ja no té gaire sentit. O potser sí, però d’una altra manera.