Hòsties al metro
Si vostè té un moment, li confesso, he deixat passar dies d’ençà que vaig veure les imatges per no acabar a la presó i perquè el nivell d’amargor de la melsa fos raonable, però no ho oblidem, sisplau. Un paio entra al metro i comença a repartir hòsties a algunes de les dones que estan esperant que arribi el tren.
Reflexiono. La gent de seguretat del metro el retenen. Els mossos l’identifiquen, té antecedents, però al carrer es queda. La bronca a les xarxes és sensacional. El tornen a buscar i el detenen. La bronca continua. Més d’un cop li diré que a mi les xarxes m’agraden, sap? El jutge declara presó provisional, sí, provisional. No fos cas que, al final, el vídeo no constituís prova suficient per resoldre aquesta provisionalitat. Que sí! Que n’hi ha un tip, per no dir un fart!
Segona reflexió. A la tele segueixen la notícia i una de les preguntes que es fan és Sabemos su motivación? Really, George?! Ens interessa la motivación? No, perdoni. Gens. A vegades, enyoro la cultura del no perquè no. Perquè això no es fa, no té justificació, ni es pot consentir. Li dic de veritat, sense postureig ni doble moral, me la sua si és marroquí, arbequí, romaní o pingüí. Aquella bèstia no mereix embrutar cap ètnia amb la seva pertinença. I li ben juro (no juris, Martí!) –tercera reflexió– que el que més mal em va fer i em va deixar garratibada, esmaperduda, atònita, ullpresa i apardalada és que la resta de gent que hi havia gairebé ni es va moure. Ni a la primera plantofada, ni a la segona, ni a les que van al mig, ni a la darrera brutal hòstia que es veia venir i que va deixar una noia estabornida a terra. Sí que els de seguretat i algú més van arrencar a córrer, però poca cosa rai. Entenc la por. Clar que l’entenc! Entenc que quan vius una situació així quedes paralitzada. Però tant? Estem parats, inerts, limfàtics i no m’ho acabo. Segurament és culpa de l’edat. Em faig gran i cada dia suporto menys, rondino més i sí, em veig a mi mateixa, traient la tieta que porto dins allà, a la parada de Camp de l’Arpa. Fem-nos-ho mirar com a societat-avançada-de-la-intel·ligència-artificial-i-la-pera-en-vinagre-bla-bla que ens diem. Que no siguem capaços d’aixecar el cul quan tenim davant un panorama com aquest. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
