Matar els fills
Si vostè té un moment, li proposo parlar d’aquests salvatges capaços de matar els seus propis fills per fer el major dany possible a les seves parelles. No entenc l’acció de matar, en general, però quan algú és capaç de matar una nena o un nen de la seva pròpia sang, ja podem plegar veles. En diem violència vicària –m’enfango–, un nom que tot i l’arrel llatina i el contingut històric que conté no li fa justícia, perquè ens allunya semànticament de la gravetat de l’acció. Ni m’ho imagino, ni m’ho vull imaginar, però que el pare dels teus fills sigui capaç de matar-los per fer-te mal és insuperable. La vida no es pot redreçar mai més. Impossible. No hi ha consol, ni teràpia, ni indemnització, ni convicció que et pugui retornar un bri de pau després d’una tragèdia com aquesta. Devastació absoluta de per vida. Qui ajuda aquestes dones? Perquè les ajudem, oi? Oi?
Ell? Me la pendula! Penso en un càstig majúscul. No, no parlo de pena de mort. Matar sempre és la solució ràpida. Parlo de garantir-li un futur de merda. I ja no per ell, sinó perquè al proper animal que li passi pel cap matar la seva filla per venjar-se de la parella s’ho rumiï. Sí, por. La dels covards. La por que no t’impedeix matar una dona o una criatura, però que t’immobilitza quan penses en les conseqüències que tindrà sobre tu mateix la barbàrie que vols cometre. Aquesta por.
I miri, posades a demanar, també voldria governs valents que encarin d’una vegada per totes el problema gegantí que tenim –perquè el tenim!– des de jutjats i entitats liderades per dones capaces i especialitzades en el tema. Sí, dic dones, negreta i subratllat, que li han donat el Fòrum d’Igualtat de l’ONU als saudites i ja està bé d’invents. També recursos dins de conselleries, ministeris o regidories que siguin impermeables a les giragonses polítiques o als interessos de partits. Per a treballar sobre les lleis i les realitats. Per anar aturant d’una punyetera vegada aquesta misèria que estem vivint i que afecta sempre els més febles, en aquest cas criatures. Cinc, aquest any. Posi-li el nom de la seva filla i veurà com arriba la tremolor. És indigne viure entre esnobismes i eufemismes que ens guarden de les terribles vergonyes que ens envolten. Així ens va. I això no ha d’importar poc i ha de quedar dit.
