Si vostè té un moment, li recordo que diumenge és el Dia de la Mare. No, no em vingui ara amb discursos de la societat de consum i tal, perquè l’arrel és a l’Antiga Grècia, on retien homenatge a Rea, mare dels déus Zeus, Posidó i Hades, bon trio calavera, pobra senyora. Les mares s’han d’homenatjar generosament! Punt. Tenen el poder de relacionar les coses i l’espai, perquè tot és “al seu puesto!”. Són radar incontestable: “Si hi vaig jo i ho trobo, no passaràs fred!”, sumat a la capacitat per administrar la macroeconomia mundial: “No soc #elbancoSpaña!”. Les mares desenvolupen poders biotecnològics: “Beu-te el suc, que se’n van les vitamines”, i són visionàries: “I si la teva amiga es tira de cap al pou, tu també?”. Només les mares saben quan i com passaran les coses: “Cauràs, cauràs, cauràààs!”. I això et porta des del “massa poc!” al contundent “així sabràs perquè plores!”, fins al devastador “t’ho vaig dir!”. La mama, “ni mama, ni mamo!”, t’explica la vida a ritme de mambo: “Si ets bona per sortir, ets bona per fer dissabte”, perquè al final com més fàcil és la síntesi “no, perquè no i no et vull sentir”, més creixes com a ésser humà. Aprens a ser previsora: “Posa’t calces netes, per si tens un accident”, i a estar atenta, perquè “això no és una pensió!”. Tot plegat, per arribar al dia de les sentències finals: “Un dia agafo la porta i ja m’heu vist prou”, i al lapidari “riu, riu que si tens fills, et recordaràs de mi”. . Ser mama és una trampa! –no m’aturi, que tinc un atac de sinceritat, ara! Deixi’m fer!– Que és molt bonic i l’amor ho compensa tot? I uns dallonses! És un gir absolut a la teva vida que mai més es redreça perquè hi ha una cosa, primer menuda i després peluda, que et diu “mama” i rebenta tot el teu univers zen. Una pressió terrible, també per a aquelles dones que no volen o no poden ser “mama”. T’envaeixen, et prejutgen i et van empenyent fins a fer-te sentir refotudament malament i, li dic tal com ho sento, no n’hi ha per a tant. Ser mare no et fa millor ni pitjor. I fet i fet, deixem-nos de tòpics i romanços: tothom sap què és ser mare, perquè tothom en té una. Aquesta setmana fem petons a les mares, encara que ja no hi siguin les nostres, encara que no siguem nosaltres, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.