Mama!

Si vostè té un moment, li recordo que diumenge és el Dia de la Mare. No, no em vingui ara amb discursos de la societat de consum i tal, perquè l’arrel és a l’Antiga Grècia, on retien homenatge a Rea, mare dels déus Zeus, Posidó i Hades, bon trio calavera, pobra senyora. Les mares s’han d’homenatjar generosament! Punt. Tenen el poder de relacionar les coses i l’espai, perquè tot és “al seu puesto!”. Són radar incontestable: “Si hi vaig jo i ho trobo, no passaràs fred!”, sumat a la capacitat per administrar la macroeconomia mundial: “No soc #elbancoSpaña!”. Les mares desenvolupen poders biotecnològics: “Beu-te el suc, que se’n van les vitamines”, i són visionàries: “I si la teva amiga es tira de cap al pou, tu també?”

Només les mares saben quan i com passaran les coses: “Cauràs, cauràs, cauràààs!”. I això et porta des del “massa poc!” al contundent “així sabràs perquè plores!”, fins al devastador “t’ho vaig dir!”. La mama, “ni mama, ni mamo!”, t’explica la vida a ritme de mambo: “Si ets bona per sortir, ets bona per fer dissabte”, perquè al final com més fàcil és la síntesi “no, perquè no i no et vull sentir”, més creixes com a ésser humà. Aprens a ser previsora: “Posa’t calces netes, per si tens un accident”, i a estar atenta, perquè “això no és una pensió!”. Tot plegat, per arribar al dia de les sentències finals: “Un dia agafo la porta i ja m’heu vist prou”, i al lapidari “riu, riu que si tens fills, et recordaràs de mi”. 

Ser mama és una trampa! –no m’aturi, que tinc un atac de sinceritat, ara! Deixi’m fer!– Que és molt bonic i l’amor ho compensa tot? I uns dallonses! És un gir absolut a la teva vida que mai més es redreça perquè hi ha una cosa, primer menuda i després peluda, que et diu “mama” i rebenta tot el teu univers zen. Una pressió terrible, també per a aquelles dones que no volen o no poden ser “mama”. T’envaeixen, et prejutgen i et van empenyent fins a fer-te sentir refotudament malament i, li dic tal com ho sento, no n’hi ha per a tant. Ser mare no et fa millor ni pitjor. I fet i fet, deixem-nos de tòpics i romanços: tothom sap què és ser mare, perquè tothom en té una. Aquesta setmana fem petons a les mares, encara que ja no hi siguin les nostres, encara que no siguem nosaltres, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.