Les coses nostres menstruals
Si vostè té un moment, avui obrirem el melonet dels productes menstruals que podem anar a buscar gratis a les farmàcies, per gentilesa de la Generalitat –que som totes– fins als 60 anys. En confiança li diré que em sembla optimista l’edat màxima, perquè és un moment en què si et convé alguna copa, s’agraeix que sigui de vermut, sense gel. Llegia que les dones de 50 a 60 anys que demanem el lot només som el 13,1%. No cal tenir dues carreres per entendre el perquè.. La cosa està que has de triar entre una copa, unes calces menstruals o un parell de compreses reutilitzables que ja sabem què són perquè tot torna, com els pantalons de pota d’elefant.
Bé, el cas és que el mercat per a la zona zero femenina requereix un reciclatge conceptual que si som boomers o de la generació X entomem amb rubor, ho admeto, però que les dels noranta en amunt expressen amb una normalitat deliciosa. On hi ha pèl hi ha alegria, dèiem als 70. On hi ha humitat hi ha alegria, diuen les sirenes actuals. I ja li dic: tenen tota la raó, les xiquetes. Reciclem-nos! Una amiga del meu fill, l’@arantxa_sexologia –sí, tu, un dia són a P3 i l’endemà són sexòlogues!–, m’ha fet una classe avançada de les novetats. Les resumiré en un gloriós “lubriquem, lubriquem, que el món s’acaba”. Ens estem ruboritzant ja, oi? Ai, l’edat!
L’Arantxa amb naturalitat hipnòtica explica que els lubricants es recomanen SEMPRE (en majúscules ho escriu!) a totes les edats (apunti-ho com a deures) i que siguin de base d’aigua, diu. Ens ajudaran moltíssim a garantir el plaer i a evitar el més mínim malestar –que això semblaria de sentit comú, però portem segles passant-ho per alt–. I diu “la nena” que sobretot hem de cuidar l’enfortiment del sòl pelvià (té raó, el tenim més abandonat que la lectura de la Ilíada) i aquí és on entren en joc les pelvic balls (no confondre amb Dragon Ball), que anirem canviant de pes, perquè la musculatura, sí, d’allà, s’enforteixi. I això no ho podem anar a buscar gratis a la farmàcia? Doncs no. No cal abusar tampoc, amiga, que això no és el once ocho ochenta y ocho. No, no faré la rima! Tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
