Gurús de la ‘meno’

Si vostè té un moment, estarem d’acord que fer-se gran no hauria de suposar un gran problema, sobretot si tenim present que no fer-se’n esdevé una bona tragèdia. En el cas de les dones, guanyar edat i superar la barrera psicològica del quatre i mig cinc et situa en un estadi que fins fa poc cadascú passava com podia. Avui dia, no, i ara! No fos cas que tinguessis una menopausa en pausa. No fos cas que el teu cos s’anés adaptant a la nova situació inevitable al seu ritme: ara, amb alegria, demà, amb *ràppia. Sí, la ràbia amb doble p, cou més.Avui, si volem ser cool, l’hem de rebatejar com La Meno. Ni má, ni meno, cantaven Los Chichos. No ric jo, no! I entrem en un fangar on tot ho fem malament: mengem malament, caminem malament, dormim malament, ens automediquem malament, ens divertim malament, foll.. malament. Que hi ha roba estesa, Martí! Vivim el neguit d’una sequera íntima –siguis fina, Martí!– que riu-te’n tu, de l’estrès hídric de Doñana. Tenim mal d’ossos, el coll ens cau com una barba de gall dindi i tot el que va sota del coll cau també, sí. Les bosses dels ulls i les parpelles s’han de tractar ganivet en mà. L’humor és.. Bé, ja no estem d’humor! Tot malamente trá, trá!I no són manies, no. Aquest és el missatge que t’arriba per terra, mar i aire, a través de tots els canals, els 7 dies de la setmana, matí, migdia i nit. I darrere del missatge hi ha moltes, moltíssimes persones, que han descobert un nou nínxol de mercat –en diuen nínxol, tu!– S’ha de felicitar aquesta gent perquè han sabut crear un neguit universal i unes necessitats imperatives que no existien i les han convertit en un negoci magnífic. Però vet aquí que la neuropsiquiatra Louann Brizendine també diu cosetes interessants. Primer, que el cervell de les dones millora amb la menopausa, cosa que semblaria iiimpossible, oi, amigues? I segon, que no és pas que les dones siguem més complexes, sinó que als senyors ENCARA no els han començat a estudiar. Ahà! Ja us podeu calçar, bonics! Mentre esperem que els estudiïn a ells profundament, fem-nos el favor de no odiar-nos tant, amigues. Tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.