Estiu, cadira de bova
Si vostè té un moment, fixem-nos en una delícia cada cop més cara de veure. Parlo de compartir cadira de bova o pedrís a l’entrada d’alguna casa o al carrer, als pobles. És la mare de les tertúlies. A les tardes d’estiu, quan cal vigilar el cop de calor de la migdiada, o al vespre, quan arriba la fresca de la Marinada. Habitualment són dones, la majoria vídues.La directora Sàez em parlava de Maria de ca Narcís, Milieta de ca Tomàs, Aurora de ca Felis, Maria de ca Monesil, Rosario de Batà i Maria de casa Joaquina de la Granja. Entre totes sumen 566 anys. La més gran, de 100 anys i cinc mesos, ensenyava com “encara m’arribo amb les mans als peus” i ves que s’ajup i les mans centenàries arriben a terra, mentre algú crida: “Prooou, Milieeeta!”A la Curullada també hi ha Mesa d’Honor –posem-hi nom i galons! Dones que s’asseuen a l’entrada de casa i esperen la Marinada. També hi ha una Mília, la Lourdes, la Rosa, a vegades la Montse o la Trini, i fins i tot hi treu el nas la Pilar, que és la jove i, en el fons, és l’àngel que les guarda. Debaten sobre “aquesta xafogor!”, passen pel “sembla mentida” i arriben al “ves què hi farem”. Sempre he pensat que cada dia mereix un “ves què hi farem”. És reconfortant.Una radiografia dels pobles. Una desfilada de vides gens fàcils, alguna tremenda. Sovint, però no sempre de cabells blancs brillants, de batetes fresques, caminars lents pel pes dels anys, mirades en pau perquè s’ha vist de tot, mans colrades pel sol, pel temps i per l’aigua freda de la canella.Aquestes dones tenen una manera particular d’interpretar el món i són el cervell dels pobles des de fa gairebé cent anys. Amb elles marxaran els records de gairebé dues generacions, la seva i la dels seus pares. I “les mans quedaran buides perquè la veritat no la diu ningú”, com escrivia Rodoreda –adoro Rodoreda, sap? Tant de bo l’any vinent encara hi siguin totes i, per tant, la memòria real dels nostres pobles encara pugui ser recollida i embolicada amb boletes de càmfora perquè no ens falti mai, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
