Això també és #Lleida
Si vostè té un moment, avui que és santa Anna ;) li faig una confidència. Farà uns tres anys, sense motiu ni intenció, vaig publicar a Instagram una foto boniqueta de Lleida i se’m va acudir escriure Això també és #Lleida. Em vaig caure bé, tu! Una imatge bonica, un raconet i clic. Una foto. Després dues. Tres.. De mica en mica, s’ha convertit en una mena d’hàbit i s’ha creat tot un món. Persones que envien fotos de raconets impensables. Altres miren d’endevinar on. Gent que admet que no s’hi havia fixat mai “i visc davant”. Sorpreses moltes i agradables d’una ciutat que, històricament, ens agrada maltractar i que poques vegades elevem a la bellesa, com passa a tants pobles i ciutats on semblaria que hi vivim només de passada.Lleida té un rotllo singular. Potser perquè sempre sobreviu al menyspreu que li dediquem. Potser perquè tenim una rauxa que no ens la dona el vent sinó el sol. Potser perquè des d’abans de Crist –quan Indíbil i Mandoni corrien banqueta avall– mil vegades l’han devastat i s’ha refet. Que fàcil és dir que no s’hi pot viure de calor, que és cert. Que està bruta, que n’està. O que som més de poble que els enciams, que en som. Però no som pitjors ni diferents de moltes altres ciutats. Ho sabem, oi? També és cert que poques vegades ens defensem. Hem desistit o fem el ruc com per fer gràcia. Quina mandra, miri. No és només manca d’autoestima, és la dramàtica conseqüència de seguir la inèrcia dels bocs.Les fotos són pessics de ciutat. Li confesso que a vegades el meu cervell mira i hi veu una foto digna del @leodelshams o del @rafaarinyo. Ha! Trista de mi! Molt sovint em renyo: no pengis aquest trunyo, Martí! El cas és que impressiona la gentada que ho segueix. I el resum seria que estem mancats d’afectes comuns, sap? Que estimar la ciutat és gaudir de la sensació de pertinença i de tenir un lloc al món: el teu. I tot seguit, pam!, evites tirar un paper a terra, plantes una flor en un escocell i mires la ciutat o el poble amb la generositat que mereix, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
