La ‘tradwife’ i un be negre...

Si vostè té un moment, miri, que una amiga entre bruixa i il·luminada em deia la setmana passada que venia el dijous dels tres 8 i que s’obria no sé quina porta de l’stargate i a fe de déu que ahir es va muntar un festival que a més d’un li ha fet veure les estelles. Lliuro l’article sense saber el final d’aquest particular Tom & Jerry barretinesc. No ric jo, no.

Però anem a coses banals, va. Avui parlarem sobre això de la tradwife. Dit clar i català, la traducció de l’anglès que ens porta al retorn de les esposes tradicionals –va, Martí, no fotis!–. Que sí! Que es veu a partir d’una estela que va deixant una i després dues i més influencers representa que les dones ens hem de tornar a posar a puesto i esdevenir consorts ortodoxes. 

¡Disparen a matar! ¡No hagan prisioneros! Estic que no em toca la pell al cos. Impressionada, rabiosa, forassenyada, aïrada, colèrica, empiulada, socarrada, empipada! Morta em quedo! Que diu que tornem a la cosa aquella en què la dona és la mestressa de casa amb tots “els privilegis” que comporta per a la vida bàsicament dels altres. I l’home esdevé (que útil és el verb esdevenir quan vols evitar un renec!) el “proveïdor” econòmic.Llegeixo que el moviment de les tradwives va néixer l’any 2010. Carallots, més que carallots. Si la majoria de les nostres mares n’eren, de tradwives, i sense cap opció a decidir pas el contrari. Per això mateix, es van trencar la closca perquè les seves filles, nosaltres, tinguéssim una vida professional, uns estudis i un futur compatible amb l’art de fer una bona coca de sucre, però no excloent. 

Que estaríem d’acord que moltes dones hem perdut la vida mentre la vivíem a tot drap i sense deixar res per atendre. Però d’aquí que quatre influencers hagin d’acabar decidint que la meva Estel es dediqui a guanyar campionats de truites de patates, doncs no. Miri, no. 

I ara ve el sermó, sí: vivim un moment en què anem perdent llibertats mentre la gran majoria reivindica només la seva. Un món que s’entesta en una igualtat universal mentre posa etiquetes i senyala tothom, tot i per a tot. Un món on cada dia es complica més la resistència des del sentit comú i aquí és on plora la criatura. Que està tot inventat! Tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.