Per si comença la guerra...

Si vostè té un moment, fixi’s com ens està passant per alt que els països nòrdics, sempre més rancis i més freds que el nostre esvalotament mediterrani, han repartit unes butlletes en tots els idiomes possibles perquè la població sàpiga què cal tenir present si, arribat el cas, comencés una guerra. S’esborrona? Jo també.S’imagina què hauria passat aquí, si això ho edita el govern del país? S’imagina el daltabaix? Els crits se sentirien des de Tombuctú. Crisi, desgavell i embolica que fa fort! Som així. Els nòrdics, no. Han rebut guies de prevenció per casos de guerra, catàstrofes naturals o altres amenaces i ho entomen civilitzadament.El document diu coses que hauríem d’aprendre a l’escola com a matèria obligatòria. Parla d’autopreparació que és, ni més ni menys, parar de fer el ruc i tenir clar en quin món vivim i què ens podria passar. És a dir, guardar-nos un roc a la faixa. Parla també de la gestió de l’aigua. Ser conscients que en necessitarem sempre. Com estalviar-la, com guardar-la. També de la llum i de la calefacció, bens preuats que en cas de guerra desapareixen ràpid de l’equació d’allò que entenem com a qualitat de vida i benestar. Tenir mantes, espelmes, llanternes frontals; compartir espai amb altra gent per optimitzar i evitar estar sols. Pensar en llocs refugi o en rutes cap a llocs on sentir-nos segures.. Coses de sentit comú, oi?Explica que cal tenir menjar, però no prendre’l de la mà dels altres. Parla també de com es paga en una situació de guerra, perquè sí, fins i tot llavors, les coses tenen preu. I aquí deixen caure que tenir alguna coseta sota la rajola no fa cap mal. Com són els nòrdics, eh! Catxondos! Conclouen que les comunicacions seran les primeres armes de guerra que petaran, per tant, apuntar-se bé els números de telèfon que puguem necessitar –me’ls sabia tots, ABANS– i buscar una bona ràdio de les de sempre. De piles, millor. Com la del padrí, sí. Fa casi una vida, Rodoreda –adoro Rodoreda, sap?– escrivia a Quanta, quanta guerra: “Tornaria diferent. Havia vist la mort de la vora. O el mal. Una gran tristesa com una mà molt dura m’estrenyia el cor. On era casa? Encara tenia casa?” Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.