Demà farà un any

Si vostè té un moment, pari, pari, paaari, que demà ja farà un any de la primera Impostora! L’escric en majúscules perquè és una febrada cada setmana i per a mi té valor majúscul. Un any des d’aquell primer, tímid i imprevisible primer article que m’ha portat moments impagables. Ho admeto.Com ara fa un any, li torno a donar les gràcies. Sobretot perquè ens respectem i cada setmana algú fa un gest: m’escriu. Això m’esborrona, l’hi juro –no juris, Martí!M’enviava l’amic Farrero un article sobre la “síndrome de la impostora”. En aquest sentiment està inspirat el títol de tots aquests articlets que van començar en dimarts i després, sense anestèsia, han acabat a la contra dels divendres. Que no es pensi que m’oblido d’aquest salt mortal sense folre ni manilles que em va facilitar la directora. #noteloperdonaréSàezEn un any anem entenent que entre vostè i jo hi ha una conversa que cada setmana es renova. La meva idea és parlar més que escriure i que vostè, més que llegir, escolta i quan vol hi intervé.La Impostora està feliç com un anís quan el Jordi surt del local on sopa i li dedica unes paraules d’afecte, quan l’Hortal li diu “endavant”, quan li escriuen el Josep, la Maribel, l’Anna, el Carles, la Mercedes.. Li piquen l’ullet l’Òscar, la Corti, la Rosa, el Francesc, el Jordi, la Pili, el Fernando. Quan l’Eva admet que només accepta les cookies per llegir-la. Quan la Bea somriu perquè es troba dins d’un text, com tanta gent que surt als articles ;) Quan l’Albert o la Carme li envien corets. Quan la repiulen l’Eduard, la Fernanda, l’Ester, l’Anna, la Glòria o el gran Grau. Me’n deixo tanta, de gent amable. Reconec que escriure en un aparador com aquest és un privilegi que només pot defensar-se des de la més absoluta responsabilitat. I com que un any és festa grossa he mirat què celebràvem i es veu que és el Dia Internacional del Mag –de la maga no, ves. També és el dia Internacional de la Zebra –no sabria com interpretar-ho. I el dia nacional de la xocolata calenta, que aquí sí que m’hi trobarà sempre! Gràcies per un any de generositat i complicitat perquè poques coses importen tant com això i vull que quedi dit.