Cap al xoc de trens

L’any 2011 vaig anar a Madrid a escoltar A. Mas, pocs dies abans que es reunís amb M. Rajoy per parlar del pacte fiscal. La nit abans havia parlat amb amics de Madrid sobre la situació a Catalunya. Ells em van dir que el tema catalán es veia a Madrid de manera poc preocupant ja que era només una dèria del President Mas, amplificada per una TV3 molt sectària. Així és com ho explicaven els mitjans de comunicació de Madrid i el que creia molta gent. La reunió pel pacte fiscal va anar malament i, per cert, no és poca la gent del PP que ara em reconeix –fora de càmera– que això va ser un gran error. Han passat cinc anys de manifestacions, eleccions, de peticions de diàleg i de negociació, però el No ha estat l’única resposta que s’ha rebut a totes aquestes peticions majoritàries del Parlament de Catalunya. Hem passat de la dèria de Mas i TV3 de fa 5 anys, al “desafío más grande que tiene España”, segons el ministre Margallo. Des de Madrid es vol tractar el tema només de manera jurídica, com si es vulnerés un tràmit administratiu per la llicència d’obres d’una casa. Ara uns ja han començat a delimitar el terreny i a fer els forats pels fonaments i els altres amenacen de parar l’obra i ja han portat treballadors implicats al jutjat. Ara ja no estem en la fase de plànols i dissenys teòrics, ara estem en la fase de fer la casa nova on poder viure millor d’una vegada o quedar-nos en la de sempre ben vigilats per la policia i els jutges. La confrontació, que es podia haver evitat durant cinc anys, s’acosta amb rapidesa. L’anomenat xoc de trens és inevitable. El PP, el partit més corrupte d’Europa, tornarà a governar amb tranquil·litat mentre en el PSOE es barallen entre ells. A Catalunya, ara tocarà comprovar si la gent que ha de viure a la nova casa està disposada a mobilitzar-se perquè no aturin les obres o bé les amenaces i la por a represàlies, faran que es quedin a casa i que deixin que la policia pari les obres i porti a tots els treballadors al jutjat i/o a la presó. La darrera paraula l’hauria de tenir la gent, però alguns només volen que parlin els jutges. Així hem arribat cap al xoc de trens.