Vergonya històrica

Aquesta setmana s’ha materialitzat un dels episodis més foscos de la democràcia espanyola. El tinent coronel Tejero va intentar un cop d’Estat afortunadament fallit i no ha estat fins fa ben poc que hem tingut una mica més d’informació del que realment s’amagava dins d’aquella conspiració (recomanable llegir Anatomia d’un instant, de Javier Cercas). Ara hem viscut una cosa semblant a un cop d’estat intern dins del PSOE. Una demostració de força dels barons del partit que han regalat en safata que el PP pugui continuar governant. Els motius reals de per què ha passat tot això no els sabrem segurament fins d’aquí a molt temps, però a mi em sembla que n’hi ha un que és molt clar: facilitar un govern que desmunti d’una vegada i de manera definitiva el camí secessionista dels catalans. Anar a unes terceres eleccions implicava retardar la formació d’un govern central amb tota la capacitat operativa per fer front al “reto secesionista”. D’aquesta manera ja poden tenir a punt a partir d’ara la Grosse Koalition de PP, PSOE i Ciudadanos per enfrontar-se sense cap mena de problema al Govern català. I al mateix temps poden bloquejar qualsevol mena de pacte que pogués sorgir entre els partits catalans, Podemos i l’ex-PSOE de P. Sánchez. En resum: s’han volgut frenar les aspiracions pacífiques i democràtiques d’una gran part del poble català defensades pel seu Govern forçant un govern central contra natura. A quin preu? A preu de vergonya històrica. Com, si no, es pot denominar aquesta situació? El principal partit de l’oposició, autoanomenat progressista i d’esquerres, ha donat voluntàriament, i a canvi de res, el govern al partit més corrupte de l’Europa occidental, el PP, que, a més a més, és el principal culpable de la tensa situació entre Catalunya i Espanya en els darrers anys. El PP no rebrà cap càstig electoral, ni es veurà obligat a debatre res de cara a unes noves eleccions. La corrupció a tot nivell del PP, els nos a Catalunya i la política de claveguera de F. Díaz són els que surten guanyadors de tot això. Això per a mi és la definició de vergonya històrica. Una actitud de la qual encara no sabem ben bé el preu que n’haurem de pagar –sobretot el catalans– els propers mesos i anys.