Ja la tenim!

Finalment aquest divendres el president de la Generalitat, C. Puigdemont, ha fet pública amb tota solemnitat la data i la pregunta del referèndum. Ara ja queden per a la història totes les declaracions i comentaris que s’han anat fet tots aquests mesos i anys en relació que aquesta situació no s’arribaria a donar mai. Ara, la data i la pregunta, ja les tenim aquí i a partir d’aquest moment s’obre un nou escenari, de ben segur incert, però que en tot cas mai tornarà a ser el mateix que hem viscut fins ara. No sé si la negociació política entre Madrid i Barcelona, que molts hem demanat reiteradament i que ha brillat per la seva absència durant aquests darrers anys, ara serà capaç de reaccionar i cercar una solució viable a les demandes democràtiques de gran part del poble català. La història ens demostra que si hi ha realment voluntat de cercar una solució, aquesta es pot trobar, encara que sigui en el darrer moment. Serà així aquesta vegada a Espanya? Tinc els meus seriosos dubtes, ja que el que he vist i viscut en els darrers anys no m’aporten cap garantia en aquest sentit. Molt em temo que les reaccions continuen sent les de les inhabilitacions, amenaces i prediccions de cataclismes si volem fer el referèndum i ser independents. Però en aquest cas estaria bé que la gent de la resta del Estat recordi una cosa que aquí tenim molt clara. Tot aquest procés va començar de manera molt transversal i amb molta gent al carrer i no va començar pas per la dèria d’un parell de persones com volen fer creure a la gent els mitjans de Madrid i alguns d’aquí. La demanada pacífica i democràtica va sortir de la gent i ara el que s’ha de fer és donar resposta pacífica i democràtica a aquesta demanda. Les prohibicions i les amenaces, que se les guardin en l’arxiu dels temes caducats. I ara, si bé, molts som conscients que l’esperança –d’una negociació– és el darrer que es perd, com diu el refrany, molts catalans estarem amatents per defensar els nostres drets com a ciutadans lliures que som. Que no ho oblidin a Madrid!