LA TALAIA
El vot català no val
La darrera moció de censura presentada per Podemos ens va deixar moments molt intensos i remarcables. Un dels moments que vaig trobar més interessant i més il·lustratiu va ser la primera intervenció d’Albert Rivera de Ciudadanos. El seu comentari inicial explica molt bé quin és el problema de fons que patim actualment en les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol a nivell polític. M’explico: A. Rivera va dir el següent a P. Iglesias en relació al suport que donen al govern del PP: “Cuando un partido gana dos veces las elecciones aunque no nos guste, cuando un país tiene que tener un gobierno, aunque no sea el gobierno que nos gusta [...] cuando un país está bloqueado, aunque […] no pueda ser presidente de su país, si quiere a su país, tiene que permitir que el país se ponga en marcha.” Els fets demostren que Ciudadanos segueix sense problemes aquesta política a Madrid per donar suport al PP de Rajoy i de Cifuentes o a Susana Díaz a Andalusia. Cas interessant el d’Andalusia, on curiosament els autoanomenats motor del canvi i la lluita contra la corrupció, amb el seu suport mantenen el mateix govern de sempre, tot i que Andalusia continua sent una de les zones més pobres d’Europa, amb més atur malgrat rebre la major part dels ajuts econòmics d’Espanya i Europa i on han sorgit innumerables casos de corrupció de tot tipus.
Però per a Ciudadanos, els vots d’Andalusia o els de Madrid són absolutament respectables i s’ha d’ajudar que els partits més votats puguin governar. A Catalunya, però, el vot dels catalans no val el mateix. Per a Ciudadanos, els catalans no sabem votar, el nostre vot és erroni i per tant aquí és igual qui guanyi les eleccions i quantes vegades ho faci encara que sigui per majories més àmplies que les de Madrid o Andalusia. Per a ells el vot català no és vàlid i no mereix cap respecte. Per això intenten de totes les maneres possibles boicotejar tot el que fa el govern català i mirar que el país no es posi en marxa. Aquesta és la “cruda realidad”, com deia Rivera, que vivim actualment a Espanya. I després alguns s’estranyen que a Catalunya la gent es torni independentista...