Eslovàquia

Fa uns dies vaig tornar d’un viatge per Eslovàquia. De fet ja hi havia estat quan formaven part d’un sol país –Txecoslovàquia– durant l’època comunista. El 1993 es van separar després del anomenat “Divorci de Vellut”. En aquest cas haig de dir que les diferències viscudes entre aquella època i l’actual són abismals. La Txèquia actual és un país amb un gran atractiu turístic i amb una ciutat de referència mundial com Praga. Eslovàquia, amb Bratislava com a capital, es va fent un lloc dins del turisme. Quan t’allunyes de la capital ja no es troben gaires turistes i menys estrangers. Tenen l’euro però en general no és car. Es menja bé i es beu millor, tant cervesa com vi. És un país en general molt net i molt abocat a la natura. Les carreteres són molt bones i ofereixen uns paisatges magnífics de boscos, planes ben verdes i muntanyes. En relació amb les muntanyes, destaquen amb nom propi els Tatra al nord del país. Es tracta d’una cadena muntanyosa amb pics de 2.500 metres i amb moltes zones d’esquí i d’accessibilitat per l’excursionisme. Aquestes muntanyes són sens dubte una de les zones amb més atracció turística per a la gent del país i per als estrangers. També cal destacar les coves i els castells que té, alguns d’ells Patrimoni de la Humanitat, com el de Spis. I un altre element Patrimoni de la Humanitat i que recomano especialment són les esglésies de fusta que es troben disseminades pel país. Són molt diferents de les que coneixem nosaltres i molt espectaculars en la seva decoració i construcció, ja que van haver de ser construïdes amb moltes limitacions: només de fusta, sense fonaments, sense poder fer servir claus, sense torres ni campanes i l’entrada no podia donar de cara al poble. Malgrat tots aquests impediments, aquestes esglésies s’han mantingut i són tot un exemple de voluntat i perseverança popular. Destaquen les de Tvrdosin, Lestiny i Kezmarok. Els recomano la visita a aquest país, que no els decebrà si cerquen natura i tranquil·litat a bon preu. Per cert, aquest país no “vaga per l’espai infinit ni està a punt de fer fallida”, com els agradaria a alguns que no porten gaire bé això de la independència de nous països.