Equidistància fracassada

Crec que en aquestes darreres eleccions la principal víctima ha estat la famosa “equidistància” que predicaven alguns partits i votants. Les expectatives del PSC, fent un esforç per sumar diferents sensibilitats, ha decebut totalment i sembla continuar sense trobar el seu lloc en el trencaclosques català. Els Comuns-Podem, l’altre partit dels equilibris forçats, tampoc han tingut un resultat que obri l’esperança a un futur de negociacions estables. Fins i tot persones que conec que varen votar Cs, creient que era una opció bona per una possible “equidistància” entre el món català i espanyol, es van quedar de pedra quan ja a la nit electoral van veure la veritable cara de Cs: discurs en castellà i crits de “¡yo soy español, español!”, el crit més nacionalista que es pot fer, i fet precisament per una gent i partit que prediquen que no són gens nacionalistes! El resultat electoral demostra que la gent s’ha refugiat principalment en dos blocs amb una idea bàsica, però determinant i entenedora per a tothom i que es pot resumir amb: haig de votar a aquests, perquè sinó els altres m’aniquilaran. El vot independentista ja sap molt bé com les gasta l’Estat espanyol: violència, multes milionàries, gent a la presó, gent exiliada, allau de denúncies a fiscalia, el 155, etc. Votar-los a ells era intentar parar això, restablir la dignitat que el país es mereix i poder tornar a la normalitat. Per l’altra banda tenim a la gent que va votar Cs perquè tenia por de deixar de ser espanyola de la nit al dia i que els independentistes els hi fessin la vida impossible. Una por comprensible ja que així ho asseguraven repetidament els mitjans de comunicació de Madrid i alguns de Barcelona, de manera compulsiva, gens contrastada i empresarialment interessada. Entre aquests dos mons, doncs, no hi ha lloc per a l’equidistància, ja que són vots passionals i de supervivència. Aquí no valen matisos econòmics o federals. Les coses que han passat a Espanya en les darreres setmanes i mesos són d’una magnitud i radicalitat difícil de mesurar a curt termini i crec que només l’alta política, i no l’alta judicatura, podria fer canviar aquesta situació. En tot cas, bon any a tothom!