LA TALAIA
Estat de por
El que passa ara a Espanya em provoca la nàusea que Sartre va definir en el llibre del mateix nom. Tot el que està passant i la realitat que m’envolta m’impossibilita poder sentir-me com un ciutadà normal. És més, quan parlo amb la gent noto de manera evidentment que estem vivint en un Estat on la por s’ha fet lloc en detriment de la llibertat. Moltes decisions que s’estan prenent tant a nivell polític com social només s’entenen com accions de defensa contra aquesta por que s’ha imposat a cops de porra, empresonaments, exilis, article 155 i sentències a la carta... Vivim en un Estat en què el partit de govern –el més corrupte d’Europa– avança decisions judicials i determina abans que els jutges què passarà amb els que no facin el que ells volen. Tenim gent del Gobierno de España, recordant al President del Parlament de Catalunya que vigili amb el que fa, perquè això podria afectar els seus dos fills. Vivim en un Estat que imposa eleccions a la carta, demana a l’expresident que es torni a presentar, per intentar demostrar que el guanyaran àmpliament a les urnes, i quan això no passa –per decisió democràtica de la ciutadania– impossibiliten de totes les maneres possibles que ho pugui tornar a ser. Tenim un Estat on s’envia la gent davant el jutge per fer retweet d’un comentari crític que no agrada. I el més greu de tot dins d’aquest intent de formalitzar un Estat de por dins de Catalunya és el silenci còmplice dels autoanomenats progressistes del PSOE/PSC i d’intel·lectuals d’esquerra. Tots callats i abaixant el cap cada vegada que PP o Cs els recorden la sagrada Unitat d’Espanya. Volen que tinguem clar que a Espanya la defensa de la seva unitat passa pel damunt de qualsevol altra cosa: ja siguin resultats d’eleccions, llibertat d’opinió o independència judicial. Els que van ignorar i menysprear el moviment independentista durant anys, ara ens sotmeten a l’Estat de por amb les seves accions. Amb aquesta actitud i amb el silenci còmplice de l’oposició creuen que ho aconseguiran, però això és només una nova demostració que no entenen, ni volen entendre, el que passa a Catalunya. Això no ho acabaran ells amb la por, ho acabarem nosaltres, a la curta o a la llarga, amb democràcia i llibertat.