On anem?

Aquesta setmana ens ha deixat el gran astrofísic Stephen Hawking. Aquest científic ha estat una de les persones que més esforços ha fet per plantejar-nos d’on venim i cap a on anem. Unes preguntes eternes i gens fàcils de contestar. La mort de Hawking ha coincidit amb el final de la meva lectura del llibre de Dan Brown Origen. Un llibre en el qual també ens plantegem aquestes dos preguntes però d’una manera entretinguda en forma de thriller. La trama, per cert, transcorre aquesta vegada per la Pedrera i la Sagrada Família. Hi ha però coses en comú entre el que ha dit Hawking i el que ens planteja Dan Brown: el nostre futur com a raça humana exigirà canvis dràstics difícilment acceptables o entenedors a curt termini.

Actualment, vivim en una societat en què, fins i tot, en el primer món encara s’han de reivindicar els mateixos drets per a dones i homes. Un món en el qual cada dia hi ha gent que arrisca la vida per intentar una vida millor en altres països. Un món en el qual salvar els bancs i obeir les lleis passa pel davant de salvar les persones o escoltar-ne les demandes. Un món on l’enfrontament i l’odi a tot allò que ens és desconegut i foraster, s’estén com una taca d’oli. Davant aquest panorama desolador, tenim el repte d’acceptar que en un futur proper haurem de conviure amb les màquines pràcticament d’igual a igual i permetent que sovint siguin aquestes les que prenguin decisions. O haurem de plantejar-nos –com demanava Hawking– anar a viure a altres planetes per poder tenir futur. I tot això exigeix col·laboració per fer-ho possible amb garanties d’èxit. Quin repte més immens que tenim davant, en un món tan dividit!

Stephen Hawking deia que la intel·ligència és l’habilitat d’adaptar-se als canvis. Aquí a Espanya tenim exemples de com no voler veure ni adaptar-se als canvis que l’evolució de la societat demana els quals ens porten a situacions de retrocés democràtic. Estaria bé recordar dos coses més que deia Hawking en aquest sentit: “El pitjor enemic del coneixement no és la ignorància, és la il·lusió del coneixement.” A tots aquells que ni veuen el problema, ni es volen adaptar als canvis, perquè creuen en la seva “il·lusió de coneixement”, els recordo la seva darrera sentència: “Res pot existir eternament.”