LA TALAIA
Justícia discutida
La justícia a Espanya fa massa temps que està malalta. El divorci entre gran part de la ciutadania i el món judicial és més que evident que mai. I no parlo només pel tema dels presos polítics o els líders de l’ANC o Òmnium. La llista és molt llarga: el cas de La Manada, els cantants que es volen portar a presó, el tracte a Urdangarin i a la resta de la família reial en el cas Nóos, les decisions sobre el cas Castor, no voler saber qui és M. Rajoy en el cas de finançament il·legal del PP o qui era el famós senyor X de l’època dels GAL, la desmesura en el cas dels nois d’Altsasu o el ridícul jurídic europeu per citar només alguns dels casos més mediàtics. La Justícia hauria de ser l’element clau d’una societat que se sent protegida i profundament democràtica. Quan aquesta Justícia és percebuda i viscuda com a parcial i interessada, la democràcia i els valors socials que la sustenten queden greument alterats. I aquesta situació pot portar a una societat que giri l’esquena a aquest valor democràtic bàsic i passi a actuar fora d’aquest. La ciutadania percep que no tots som iguals davant la Justícia: la família reial, per començar, seguits pels M. Rajoy o el senyor X i continuant per grans empresaris i exministres, gaudeixen clarament d’un tracte de favor. I l’altre cas clarament percebut per la ciutadania com a Justícia partidista i demostrat amb sentències judicials és que la defensa de la unitat d’Espanya ho justifica tot i que les seves forces de seguretat també tenen tractament privilegiat. Quan aquestes actituds es confirmen amb fets i sentències la ciutadania passa a opinar el mateix que deia Plató: “La Justícia no és altra cosa que la conveniència del més poderós.” I aquest sentiment és benzina per a la confrontació social. Sens dubte hi ha aspectes de la Justícia que funcionen i funcionen bé, però això no pot justificar de cap manera el que està passant. La Justícia espanyola ha de fer de manera urgent una revisió profunda del seu funcionament i actitud a l’Espanya del 2018. Si no, Plató, tornarà a tenir raó: “La pitjor forma d’injustícia és la justícia simulada.” I ara molts ens sentim vivint aquesta situació.